dimarts, 26 de setembre de 2017

L'amor




L’amor desconeix
el pes que adorm el zel
de la pedra

l’amor és una bestiola,
o un manat d’herba
                             
l’amor és l’encegament
que llepa el vigor
de la nuesa


dissabte, 16 de setembre de 2017

dimecres, 13 de setembre de 2017

El ver i el vers






 El ver era aquell cos
d’incert perfil ardent
al trenc com un record
de l’olor de les algues,
vot d’abundor
                 que ofrena la nuesa

i el vers tremolant pels dits
raïm quallat  de present
com la paraula es fa suc
amb la crescuda,
glop de joia
                     fermentada

el resquit de la carn sense beina,
del goig quan l’ona
                   venç l’obstacle
  


dimecres, 12 de juliol de 2017

Els matins





Fets de records,
els matins es desperten
i ja pesen com els llençols
mullats
              acabats d’estendre
al sol que vacil·la però
esdevindrà esgrogueïdor


divendres, 30 de juny de 2017

Pensaments, 139 : (De la dificultat d'atènyer la virginitat)





No és segell,  ni mirall de la infància que es clivella amb l’esguard d’un desig altri.
No vel, si  ull i anunci en l’ocult: La virginitat és el darrer guany, aquella neu primigènia que, si arriba a ser deu commoguda, ens abismarà al ventre.


dilluns, 26 de juny de 2017

dimarts, 13 de juny de 2017

L'enfilall





A la meua germana Maria Rosa




Aquest lent
cercolar el cep vell,
la màtria fonda del vi
quallat d’ancestres

(l’enfilall de tots els morts
en el mot d’un sol cabdell)



i la irrupció
sonora del clivell,
com el llamp
que romp el xàfec

(el vol d’una hamaca
quan s’envernissa de lluna)



diumenge, 11 de juny de 2017

Els bells esculls







Ai! Bells esculls
                          omòplats
on aleteja un esquitx amargant
de verge encara

(devor
           adoració)


alt trapezi
                    del vi
on llegir sense mans
l’enarcament
d’un goig sordmut

(s’encona el dejú
                            del creient
mentre l’ídola es bada)